Casa en flames
Espanya, 2024
Direcció: Dani de la Orden
Guió: Eduard Solà
Productores: 3Cat, Playtime Movies, Sábado Películas, Atresmedia Cine i Eliofilm
Repartiment: Emma Vilarasau (Montse),
Enric Auquer, María Rodríguez Soto, Alberto San Juan, Clara Segura,
José Pérez-Ocaña i Macarena García.
Argument: La Montse està emocionadíssima perquè està a punt de passar un cap de setmana amb tota la família a la seva casa de Cadaqués, a la Costa Brava. Està divorciada des de fa temps, el seu ex té una nova parella, els seus fills han crescut i ja fa temps que fan cadascú la seva vida, sense fer-li gaire cas, però a la Montse ni res ni ningú aconseguirà deprimir-la; fa massa temps que espera aquest moment, massa temps que somia amb ell: aquest cap de setmana serà si o si un cap de setmana ideal…, encara que això comporti cremar-ho tot.
La fossa
Espanya, 2014
Direcció: Pere Vilà Barceló
Guió: Pere Vilà Barceló i Laura Merino
Productores: Manium Produccions, DDM visual i Televisió de Girona
Repartiment: Josep Mª Domènech, Lluís Homar,
Emma Vilarasau (Laura), Àlex Monner i
Josefina Espinosa.
Argument: Josep és un ancià que viu en un geriàtric. Dins la seva rutina diària trobem l’obsessió que sent per una anciana amb alzheimer, la desconfiança vers el seu entorn, i l'única companyia que té és la d’una vella ràdio que escolta a la seva habitació. És a través d’aquest aparell que rep la sorprenent notícia de la troballa d’una fossa comuna de la Guerra Civil amb centenars de soldats republicans. Aquest fet desperta la seva necessitat de fugir del geriàtric per retrobar-se amb el seu passat.
Desclassificats
Espanya, 2012
Direcció: Abel Folk i Joan Riedweg
Guió: Pere Riera
Productores: Animals Films, Televisió de Catalunya i Focus
Repartiment: Emma Vilarasau (Sílvia Utgés),
Abel Folk, Toni Sevilla, Clàudia Pons, Jordi Brau, Dafnis Balduz,
Mireia Pàmies, David Segú, Bet Paz, Francesc Pagès, Martín Villanueva,
Òscar Muñoz i Alejandro Muñoz.
Argument: Una prestigiosa periodista s’enfronta al repte més important de la seva carrera: el President del Govern s’ha vist presumptament implicat en un afer aberrant i ella l’ha d’entrevistar per descobrir la veritat. Però l’astut Secretari de Premsa del President no li ho posarà fàcil. Minuts abans de l’entrevista, la protagonista es veurà sotmesa a un maquiavèl·lic joc d’equívocs i paranys que la faran dubtar dels seus principis ètics i professionals. La veritat? És el que ella busca. Però potser al final descobrirà una veritat inesperada. No pas sobre el President, sinó sobre sí mateixa.
Els nens salvatges
Espanya, 2011
Direcció: Patricia Ferreira
Guió: Patricia Ferreira i Virginia Yagüe
Productora: Distinto Films, Televisió de Catalunya i Aralan Films
Repartiment: Marina Comas, Àlex Monner, Albert Baró, Aina Clotet,
Francesc Orella, Ana Fernández i Emma Vilarasau
(directora de l'institut).
Argument: L'Àlex, el Gabi i l'Oki són tres adolescents que viuen en una gran ciutat. Són uns autèntics desconeguts tant pels seus pares i els seus professors com per ells mateixos. Què passaria si poguéssim saber el que estan pensant i sabéssim què volen fer? El seu aïllament emocional, portat a l'extrem, tindrà conseqüències inesperades que sacsejaran a la societat.
Cruzando el límite
Espanya, 2010
Direcció: Xavi Giménez
Guió: Pere Saballs
Productora: Filmax Entertainment
Repartiment: Marcel Borràs, Adolfo Fernández, Fernando Guillén Cuervo,
Irene Escolar, Elena Furiase, Adam Jezierski, Gonzalo Ramos, Emma Vilarasau
(mare), Eduard Farelo, Carlos Kaniowski,
Gonzalo Ramos, Sílvia Sabaté, Junio Valverde, Carlos Cuevas, Xavi Mira, Ona
Casamiquela, Fermí Reixach, Laura Mañá i Toni Martínez.
Argument: Cruzando el límite nos transporta al intenso mundo de Fran, un
adolescente rebelde que vive al límite todas las facetas de su vida, su relación
con sus amigos y su amor por Nuria. Cuando sus amigos lo traicionan, su mundo se
viene abajo y la relación con su padre, Luís, se vuelve insoportable: Fran no lo
soporta y Luís está desesperado.
Debido a la mala conducta de Fran, cada vez peor, Luís lo intenta en un centro
de reeducación basado en un método psicológico cruel e inhumano. Fran será
sometido a todo tipo de humillaciones y castigos.
LA VISIÓN DEL DIRECTOR
Cruzando el límite quiere ser la reconstrucción sensitiva del terror que sienten
padres, hijos y profesores ante el fracaso. Un fracaso que se ha instalado en nuestra
sociedad como algo a sortear a toda costa. Algo que no puede ocurrir. Un desastre
personal, familiar y social que nos hace morir como individuos.
Absència
Espanya, 2010
Guió i direcció: Javi Muñoz
Productora: Alkimia Produccions
Repartiment: Joan Dalmau, Emma Vilarasau
(filla), Ivana Baquero i Nina Agustí.
Durada: 12 minuts.
Argument: En Pere, un ancià de 80 anys, pateix alzheimer. El seu drama personal es traslladarà a l’àmbit familiar: la seva filla i la seva néta. Aquestes, però, malgrat totes les difficultats, se n’adonaran que una altra forma de comunicació és possible amb l’ancià: exempta de paraules però no de sentiments.
Nuestras estrategias
Espanya, 2009
Guió i direcció: Dídac i Sergi Cervera
Productora: Boala Films
Repartiment: Emma Vilarasau (mare),
Marc Coma i Pol Coma.
Durada: 19 minuts.
Argument: Curtmetratge que explica la història d'una mare que pateix depressió i com els seus fills, amb imaginatives estratègies i molt optimisme, intenten aconseguir que la mare millori.
Jingle Bells
Espanya, 2007
Director: David Casademunt
Guió: David Casademunt i Martí Lucas.
Productora: Escandalo films
Repartiment: Emma Vilarasau (mare),
Daniel Casadellà.
Durada: 14 minuts.
Argument: Curtmetratge que explica la difícil relació entre un fill adolescent i la seva mare.
Mujeres en el parque
Espanya, 2006
Direcció: Felipe Vega
Guió: Manuel Hidalgo i Felipe Vega
Productora: Tornasol Films
Repartiment: Emma Vilarasau (Clara),
Adolfo Fernández, Blanca Apilánez, Barbara Lennie,
Alberto Ferreiro.
Durada: 102 minuts.
Argument: En Daniel, professor de música i pianista, i l'Ana,
galerista, travessen una crisi de parella després de vint anys de
vida en comú. En Daniel ha marxat a viure sol i vol el divorci.
L'Ana es resisteix a acceptar la realitat. El malestar repercuteix
en la seva filla Mònica, que, després d'acabar els seus estudis de
periodisme, està especialment sensible al no trobar feina, tasca a
la que es dedica juntament amb el seu xicot, David.
La música sembla ser l'única activitat que centra i tranquilitza al
Daniel, un home incòmode amb si mateix i amb els demés, i que manté
una relació que dista força de ser perfecte amb la Clara, una dona
casada que desperta la curiositat de la Mònica.
Una nit, la Mònica viu un comprometedor i incomprensible episodi en
el que es veu involucrada amb el Daniel, l'Ana i la Clara.
Els peixos del riu Leteo
Espanya, 2005
Guió i Direcció: Pere Vilà i Barceló
Director de fotografia: Diego Dussuel
So: Amanda Villavieja
Música: Jordi Casadevall
Repartiment: Emma Vilarasau (filla),
Josefina Espinosa.
Durada: 19 minuts.
Argument: En l'antiguitat es creia que els morts bevien de l'aigua
del riu Leteo amb l'objectiu de perdre la memòria del que havien fet i viscut
en la regió dels vius i així començar una nova vida buits, sense cap record
anterior.
Metafòricament a la realitat trobem uns peixos que beuen prematurament
d'aquesta aigua, que són els malalts d'alzheimer. Fruit dels seus efectes es
converteixen en desconeguts de si mateixos, perduts abans de morir.
La Carme es converteix en un d'aquests peixos al saber que pateix la malaltia.
A partir d'aquí, es construirà inútilment un univers propi dins de casa seva
per a poder retenir els seus records i evitar que la malaltia l'atrapi.
Tot i així, els seus esforços són en va quan, estimulada pel record d'una amiga,
decideix sortir de casa seva. De cop el seu món esdevindrà tant estrany com
ella mateixa.
Para que no me olvides
Espanya, 18/02/05
Directora: Patricia Ferreira
Guió: Patricia Ferreira i Virginia Yagüe.
Repartiment: Emma Vilarasau (Irene),
Fernando Fernán Gómez, Marta Etura, Roger Coma, Víctor
Mosqueira, Mónica García, Marisa de Leza, Ana Cuerdo, José
Luis Agudo, Jorge de Benito, Santi Ruiz.
Durada: 100 minuts.
Argument: La Irene viu amb en Mateo, el seu pare, i amb el seu fill David, un jove de 22 anys. La convivència és armoniosa i feliç, però un conflicte es desencadena: En David ha decidit marxar a viure amb la seva xicota, la Clara, malgrat els seus vintipocs anys i malgrat que ell és un billant estudiant d'arquitectura i ella una caixera d'hipermercat. Encara que té un caràcter liberal, la Irene no entén que el seu fill tingui una relació amb una noia sense ambicions. El David troba en el seu avi la complicitat necessària per a portar a terme els seus plans. El Mateo és un ancià octogenari i vitalista malgrat la seva història: era un nen durant la Guerra Civil Espanyola, i en ella va perdre casa seva i a tota la seva família. Però res d'això va poder amb la seva energia i les ganes de viure de'n Mateo. Un dia, en Mateo arriba amb una terrible notícia.
Las voces de la noche
Espanya, 27/02/04
Direcció i guió: Salvador García - Ruiz
Productora: DeAPlaneta producciones i Esicma.
Repartiment: Emma Vilarasau (Cata),
Laia Marull, Tristán Ulloa, Vicky Peña, Guillermo Toledo, Álvaro
de Luna, Paloma Paso Jardiel, Juli Mira, Ana Wagener, Malena Alterio, Pepa
Zaragoza, Ramón Madaula, Pere Arquillué, Gloria Muñoz,
Empar Ferrer, Ana Saez, Patricia Luna, Mateo Soto.
Durada: 98 minuts.
Argument: Espanya, anys cinquanta. En un poble crescut al voltant d'una fàbrica viuen Jorge, el fill petit del fundador, i Elisa, la filla del comptable. Tots dos viuen amb les seves famílies i són capaços de suportar la monotonia de les seves vides perquè passen les tardes dels dimecres i dissabtes en un hotel de la ciutat. Aquesta secreta vida en comú és essencial per a tots dos. La petita habitació de la ciutat en la que es produeixen les seves trobades s'ha convertit en l'únic lloc en el que poden ser ells mateixos. Aquest mateix espai, una mica sinistre, els resulta més acollidor, càlid i proper que la primorosa casa de l'Elisa, mimada per la mare, o la gran mansió del Jorge, plena de records familiars. Tots dos són conscients del tipus de relació que han creat, i no li exigeixen més. Fins que l'Elisa decideix trencar les regles.
Utopía
Espanya, 21/3/03
Directora: Maria Ripoll
Guió: Curro Royo, Juan Vicente Pozuelo
Productora: Alquimia Cinema, S.A
Repartiment: Emma Vilarasau (Julie),
Eduardo Sbaraglia, Najwa Nimri, Tcheky Karyo, José García,
Fele Martínez, Juan Carlos Vellido, Héctor Alterio.
Durada: 103 minuts.
Argument: L'Adrià és un jove que porta anys fugint de si mateix, canviant continuament de ciutat i de feina, buscant relacionar-se amb la mínima gent possible i tot per una única raó: té la capacitat de veure coses que encara no han passat. És un precognitor. Ho va esbrinar al preveure la mort dels seus pares i no poder fer res per a evitar-ho. Intenta, sense èxit, fugir del seu do. L'Àngela, filla única d'una família de l'alta societat espanyola, va tallar tota relació amb la seva família i se'n va anar a treballar de cooperant a Sudamèrica. Allà va entrar en contacte amb un grup mig secta mig guerriller. Ara ha tornat a Espanya amb alguns dels seus companys. Creuen que van a muntar una xarxa de finançament per a la secta, però la veritat és molt més terrible. N'Hervé, un expolicia especialitzat en interrogatoris, va deixar la policia després de patir un atemptat en el que va perdre la seva dona i el seu fill i es va quedar cec. Ara es dedica a rescatar i desprogramar persones captades per sectes. No sap que l'últim encàrrec que ha rebut li donarà l'oportunitat de trobar el noi que el va avisar que anava a ser víctima d'un atemptat. Aquestes tres persones es trobaran a Madrid. La responsable de la seva trobada és una estranya societat anomenada Utopia.
Desde la ciudad no se ven las estrellas
Espanya, 22/11/01
Guió i Direcció: Fernando Trullols
Productora: Bausan Films, S.L
Repartiment: Emma Vilarasau (Laura),
Julio Manrique, Pepa López, Manel Barceló, Boris Ruiz, Bea Segura,
Mercè Arànega, Pere Arquillué, Àngel Llàcer, Bruno Bergonzini,
Jordi Pérez, Pablo Derqui.
Durada: 24 minuts.
Argument: En Mario té vint-i-cinc anys al sortir de l'ascensor. Abans d'entrar a casa torna a mirar a la Laura. Aquesta nit va a presentar-la als seus pares. Són els teus pares, és important que em coneguin. No. Sé que sí. És la Laura, pares, la meva nòvia, la meva xicota, i anirem a viure junts. No ens havies dit que tenia més de quaranta anys.
La isla del holandés
Espanya, 5/10/01
Direcció: Sigfrid Monleón
Guió: Sigdrid Monleón, Ferran Torrent.
Productora: Lauren Films
Repartiment: Emma Vilarasau (Isabel),
Pere Ponce, Cristina Plazas, Feodor Atkine, Juli Mira, Juli Cantó,
Roger Casamajor, Francesc Garrido, Dafnis Balduz, Enric Benavent,
Elvira Granados, Víctor Pi, Michel Cordes, Rocio Marco Mut,
Chantal Aimée.
Durada: 107 minuts.
Argument: Lluís Dalmau, un jove professor universitari, arriba a una illa deportat per la seva activitat en la política. Som al 1969 i l'illa debat el seu futur: si la solució seria la construcció d'una urbanització turística amb capital estranger o trobar la manera d'impedir el tancament de la tradicional indústria salinera que ha sostingut l'economia de l'illa des de temps immemorials. En Dalmau, seduït per l'illa i per la seva gent, decideix ajornar els seus plans i inicia un idili amb la Feli, una atractiva grangera. Aquest és el detonant per a que la Feli es replantegi la seva relació amb el Patrice, "el belga", un estranger d'obscur passat que regenta l'hostal de l'illa. Precisament del seu obscur passat sorgirà la solució per a que la gent de l'illa paguin els seus deutes i puguin escollir lliurement el seu futur, però potser sigui massa tard per a que el Patrice aconsegueixi que la Feli continui al seu costat.
Los sin nombre
Espanya, 12/11/99
Guió i Direcció: Jaume Balagueró
Productora: Filmax
Repartiment: Emma Vilarasau (Claudia),
Karra Elejalde, Tristan Ulloa, Pep Tosar, Toni Sevilla,
Sebastián Sellent, Jessica del Pozo, Brendan Price, Carlos Lasarte,
Núria Cano, Josep M.Domènech, Manel Bronchud, Jordi Dauder.
Durada: 95 minuts.
Argument: Cinc anys després de l'assassinat d'una nena, quan ja la seva mare semblava haver començat a estabilitzar-se, una trucada telefònica trasvalsa la seva existència: "Mama, sóc jo... vine a buscar-me". Ajudada per un expolicia i un expert en ocultisme, la mare inicia una cerca desesperada, la cerca d'una veritat aterradora que ha restat dormida: un grup de gent oculta que rebutja el seu propi nom, la ciència empírica del mal, coses abandonades i aïllades que amaguen coses, secrets... Una trampa de malícia abominable.
Ni tan siquiera tienes los ojos azules
Espanya, 1997
Guió i Direcció: Anna Rua
Productora: Avanti Films, S.A
Repartiment: Emma Vilarasau i Sussana García.
Durada: 8 minuts.
Argument: Una noia de 25 anys, sensible i introvertida, en assabentar-se de la seva condició de filla adoptada, decideix dur a terme una recerca obsessiva i irracional de la seva autèntica mare. Una dona misteriosa es creua en el seu camí.
Copyright © emmavilarasau.net 2003. Tots els drets reservats.