Yehuda Amikhai


Una vegada un gran amor

Una vegada un gran amor va tallar la meva vida
en dues parts. I la primera part
continua recargolant-se en un altre lloc,
com una serp mutilada.
Però els anys que ja han passat m'han asserenat,
m'han guarit el cor i han aplacat els meus ulls.

I sóc com un home al desert de Judà
parat davant el rètol "Nivell del mar",
i sap imaginar-s'ho tot i no veure el mar enlloc.
És així que et recordo a tot arreu,
al nivell del teu rostre.

***********************************

Poema d'amor
        (I)

Les persones es fan servir les unes a les altres
com un remei per als seus mals. L'una a l'altra
es posen sobre les ferides existencials,
sobre els ulls, sobre el sexe, sobre la boca
i la mà oberta. S'agafen l'una a l'altre
i no es volen deixar anar.

***********************************

(17)

He après
a relacionar-me amb el teu sexe
com si fos un rostre.

Parlo la seva primitiva llengua.
És solcat d'arrugues i fet d'una material més antiga
que qualsevol de les generacions
que es puguin recordar escrites en un llibre.

Ell ens tracta
com a descendents llunyans
que juguen.

***********************************

Poemes sobre la guerra i la pau
                    (2)

Penso en aquell home pèl-roig
que va caure aquí, i en la seva dona afònica pels crits.

Penso en la dona afònica
d'aquell home que va caure aquí ja fa anys.

Penso en la dona afònica
que ara és dona callada.

L'avortament artificial de debò
és el dels caiguts a la guerra:
contra ell
ningú protesta.

***********************************

Vinc a tu cap al tard de la meva vida

Vinc a tu cap al tard de la meva vida,
filtrat a través de moltes portes
i disminuït per les escales,
ja gairebé no queda res de mi.

I tu ets una dona esbalaïda
que viu amb mig coratge,
una dona salvatge amb ulleres,
elegant brida dels teus ulls.

"A les coses els agrada perdre's i ser trobades
per d'altres; només a les persones
els agrada trobar-se a elles mateixes", vas dir.

Després vas trencar el teu rostre perfecte
en dos perfils: l'un per la distància, l'altre
per mi, de record,
i vas anar-te'n.

***********************************

(11)

Jo crec que la vida són assajos
per a una funció definitiva. I en els assajos
encara és possible d'introduir canvis, d'esborrar alguna frase
o afegir paraules noves, de canviar els actors, els directors
o els teatres fins a la representació definitiva
on ja no serà possible cap més canvi, ningú que canviï
ni ningú que pugui ser substituït, car la funció
deixarà d'estar en cartell tot just després de l'estrena.