Marta Pessarrodona


Confessió

Si fos sincera escriuria un bolero,
i fins i tot més, un tango.
Sóc, però, catalana i,
ja se sap, als armaris familiars,
en comptes d'esquelets elegants
d'avantpassats tarambanes,
dec tenir-hi un capellà o altre,
poc avesat als sermons de vi que,
a la fi, són els únics que valen.
De no poder ser ni boleros ni tangos,
recer prendria a l'humor britànic,
o a la sofisticació d'una jueva ianqui.
O, en darrer terme, em sucaria tota
en la vehement memòria proustiana
(enterrada i com cal honorada
l'adolescent febre sartriana).
En un bolero diria: com jo t'estimo
no t'estimarà mai cap d'altra
(i ho cantaria una dona perdent
les pestanyes prop d'una copa alta).
Per a un tango escriuria:
ja mai més no podré oblidar-te
(i ho ploraria un "sanjuanino"
lleument calb i de bigoti ample).
Si fos sincera escriuria un bolero,
i fins i tot més, un tango.

***********************************

SETEMBRE 30
Títol provisional

Per si algun dia no pots creure res
d'allò que de mi et diuen,
i els mesos d'hivern són més llargs que mai
o la calor enganxosa d'estiu dura massa.

Recorda: ens vam estimar.
No vam sentir ni rellotges, ni campanars,
ni timbres, ni telèfons, ni la remor
de l'amor nostre ferint-ne d'altres.

Per si algun dia no puc creure res
teu -una imatge com tantes
en la multitud imbècil d'un còctel-
i te m'acosto, i emmudeixo, i corro.

Recordaré: ens vam estimar.
Una guspira ho va encendre tot;
i el foc cremava com abans,
i després era bo de veure les brases.

Per si algun dia ens sembla
una anècdota, només un incident.
Recordaré: vaig sentir-me viva,
encara que m'entesti,
per sempre més, a negar-ho.

***********************************

"In memoriam"

No s'arnen els vestits;
s'esfilagarsa, però, el dolor
i un buit afros troba el seu lloc depredador
quan, a la fi, s’acaba.
El poeta viu en qui l'admira,
quan l'home ja l'han fet servir
tots, i com és sabut, només
pols, memòries tènues, dolors
silents, en resten.

Penso en el que digué el vell Aubrey
–pobre i polsós en unes golfes de Bloomsbury–:
"quan un home de saber mor,
quantes coses ens són robades".
I Aubrey parlava de Shakespeare.

Els llibres d'història són un vici
que totes les policies accepten.
I viure és una manera de combatre
les armes, les recances a la matinada.
La veritat, però, és una altra.